Oxisol m.

Ordre de sòls en ST (2014) que són el resultat d’una meteorització molt intensa (meteorització ferral·lítica). Molts s’han format en superfícies geomorfològiques antigues molt estables, en zones tropicals i subtropicals humides, generalment càlides durant tot l’any i amb poca variació estacional. En molts casos s’han format a partir de materials originaris que han estat objecte de múltiples cicles de meteorització, erosió, deposició i una nova meteorització. Els minerals meteoritzables han estat pràcticament eliminats de les fraccions sorra i llim; i a la fracció argila predominen caolinita, gibbsita i minerals de ferro. Des d’un punt de vista mineralògic són relativament inerts i tenen molt poc potencial per a un desenvolupament posterior. Atès que hi ha oxisols en un interval d’ambients molt ampli, des de selves tropicals a sabanes amb prades, i fins i tot alguns deserts, en molts casos es tracta de paleosols formats en unes condicions molt diferents de les actuals.
Típicament tenen un epipèdon òcric (prim i/o de color clar) i un endopèdon òxic extremament meteoritzat, el límit superior del qual és generalment difús, es troba dins dels primers 150 cm des de la superfície mineral del sòl; també poden tenir un endopèdon càndic que té les característiques d’un endopèdon òxic pel que fa a minerals meteoritzables. Les partícules d’argila estan fortament agregades pels òxids de Fe i formen pseudoarenes. Un tret distintiu del perfil és que els horitzons no resulten fàcilment distingibles; la bioturbació, especialment de les termites, és important en molts d’ells. L’endopèdon generalment és de color vermell, perquè els òxids de ferro en revesteixen els grans. Poden tenir un endopèdon sòmbric (Perox sòmbric, entre d’altres), un de càndic (Kandiperox, entre d’altres); condicions àquïques (Aquox); plintita (Eutraquox plíntic, entre d’altres).
Tenen una fertilitat natural molt baixa, ja que la quantitat de minerals susceptibles de meteoritzar-se és molt baixa i l’argila és de baixa activitat i això limita el subministrament de cations bàsics intercanviables; però l’alumini que es pot extreure amb KCl 1 m també és baix malgrat tractar-se de sòls àcids; el fòsfor és poc disponible per a les plantes. Els nutrients procedeixen de la mineralització de la matèria orgànica aportada per la vegetació, i s’esgoten ràpidament, cosa que obliga a la pràctica d’agricultura itinerant. Si tenen un contingut alt en matèria orgànica, es tracta de formes inactives i estables de m. o. molt vella i que no afegeix pràcticament res a la fertilitat del sòl.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau. S’han definit els subordres següents: Aquox (amb condicions àquïques a la part superior); Torrox (en àrees àrides); Ustox (moderadament sec, règim d’humitat ústic); Perox (àrees en què la precipitació excedeix l’evaporació tots els mesos); Udox (regions humides amb pluges ben distribuïdes, règim d’humitat údic).