pèdon m.

Unitat tridimensional representativa d’un sòl individual complet. Es tracta d’una part d’una coberta edàfica que correspon al volum mínim d’un sòl individual, que inclou la variabilitat lateral i en profunditat de les seves propietats i que permet l’estudi de tots els horitzons, la descripció, mostreig i classificació. S’estén des de la superfície fins al material originari (amb vista a la classificació, s’acostuma a considerar un gruix d’uns dos metres). Les dimensions laterals són prou grans per a incloure les variacions representatives en la forma i les relacions dels horitzons i la composició del sòl. La seva superfície varia d’1 a 10 metres quadrats, segons la naturalesa i variabilitat que presenta el sòl. S’acostuma a representar com un volum prismàtic de base hexagonal. Un pèdon no resulta representable en un mapa; l’agrupació d’isopèdons contigus en un polipèdon constitueix la unitat cartogràfica mínima que seria representable en mapes molt detallats.