pensament ecològic c. nom. m.

Corrent de pensament que, fonamentat en la constatació científica dels límits del planeta, formula propostes de reorganització de la societat, del pensament i de l’ètica. El seu compromís polític fa que reivindiqui igualment un món més just.
Sorgeix a mitjan segle xx atesos els problemes de contaminació i les inquietuds suscitades per l’ús de l’energia nuclear. Propugna la protecció del medi ambient més enllà d’una visió exclusivament antropocèntrica. Reivindica el reconeixement que el problema és d’ordre planetari i polítiques de protecció del medi ambient davant d’un creixement econòmic sense fi basat en el neoliberalisme.
L’ecologisme ha portat a una conscienciació social creixent pel medi ambient. L’Organització de les Nacions Unides va organitzar el 1972 a Estocolm la primera Conferència sobre el Medi Ambient: “Una sola Terra”. De la mateixa època és el llibre Els límits del creixement, elaborat per l’Institut Tecnològic de Massachusetts i patrocinat pel Club de Roma. El 1987 va tenir lloc a Nairobi la Cimera de les Nacions Unides de la qual va sorgir el concepte de desenvolupament sostenible i després de la qual s’han celebrat altres cimeres internacionals.
Cal precisar que l’ecologia científica, vinculada a l’activitat investigadora per comprendre el món vivent, no és sinònima de ecologisme, el qual suposa un compromís polític adherit al pensament ecològic.