pèrdua f.

Terme genèric que en meteorització i edafogènesi s’utilitza per a designar un procés fonamental que consisteix en l’empobriment progressiu en algun component. La mobilització del component pot tenir lloc en sentit vertical o lateral; i en forma sòlida (p. e., partícules d’argila fina dispersa o de llim, en suspensió); en forma líquida (en dissolució, p. e., descarbonatació); o en forma gasosa (p. e., pèrdues de N).
Pot implicar: 1) una exportació fora del sòl, per la qual el component és mobilitzat per l’aigua de percolació i de drenatge, verticalment o lateralment (dissolt o en suspensió); 2) una translocació dins del sòl, per la qual el component (en dissolució o en suspensió) és mobilitzat en un horitzó superior, que s’empobreix (horitzó eluvial) i s’afegeix als materials que ocupen una posició inferior dins del sòl mateix (horitzó il·luvial); 3) un arrossegament lateral per l’aigua d’escolament superficial (pèrdua total per erosió o pèrdua selectiva de partícules); 4) una destrucció de components, tal com passa en la destrucció de minerals d’argila a la ferròlisi. Segons la forma en què es produeix rep denominacions específiques.