pèrdua de sòl per erosió eòlica c. nom. f.

Material de la part superior del sòl que és mobilitzat per efecte del vent.
La quantitat potencial (E) de sòl perdut (expressada en Mg ha^–1 any^–1) es pot estimar per mitjà de l’equació següent:

     E = F(I, K, C, L, V)
I és l’índex d’erosionabilitat del sòl pel vent; K és el factor de rugositat del sòl (factor K); C és un factor climàtic; L és el factor de longitud del camp segons la direcció del vent dominant; V és el factor de vegetació o coberta vegetal equivalent.
La relació entre les variables és extremadament complexa, tot i que aquesta equació es pot utilitzar per establir plans de prevenció i per simular amb ordinador diferents condicions per avaluar la incidència dels canvis en el valor dels factors per disminuir les pèrdues de sòl.
Les tempestes de pols degudes a erosió eòlica dels anys 1933 i 1934 als Estats Units, relacionades amb un període de sequeres molt intenses, van tenir efectes devastadors i van incentivar la creació del Servei de Conservació de Sòls (Soil Conservation Service, actual NRCS) de l’USDA el 1935.