pèrdua de sòl tolerable c. nom. f.

Quantitat màxima de sòl que resulta acceptable que es perdi a l’any per erosió, sense que quedi afectada la producció continuada elevada i econòmicament rendible dels cultius, sense que hi hagi riscos mediambientals a llarg termini i sense que calgui implementar mesures especials de maneig i de conservació de sòls, si bé seguint criteris de sostenibilitat. Es designa amb la lletra T.
El valor llindar per a T s’estableix de forma empírica per part d’un grup d’experts. Per fer-ho es tenen en compte la profunditat efectiva del tipus de sòl, les propietats físiques i altres característiques que afecten el desenvolupament de les arrels, la prevenció de formació d’escorrancs, la producció de sediments al lloc, la pèrdua de sembres i de nutrients, i la disminució de matèria orgànica del sòl. S’accepta que el valor de T correspon a la taxa de formació de sòl a partir d’un material originari específic característic de cada lloc. En el cas en què el risc d’erosió superi aquesta taxa, caldrà implementar mesures de conservació de sòls.
S’admet que, segons les característiques dels sòls, el valor de T pot estar entre 2 i 11 Mg ha^-1, sense que per això quedi afectada la producció durant un llarg període de temps amb el tipus de maneig utilitzat. Alguns autors indiquen que el valor de 11 Mg ha^–1 és massa alt i s’hauria de disminuir. També cal tenir en compte que el rendiment d’un cultiu no és un bon indicador de les pèrdues de sòl, ja que està afectat per molts altres factors i, quan es manifesti de forma significativa, el sòl es pot trobar ja en un estadi de degradació avançat.
Els valors teòrics de T es comparen amb les pèrdues potencials mitjanes de sòl estimades per mitjà de diversos mètodes, generalment els obtinguts a partir de l’equació universal de pèrdues de sòl en les seves diverses versions (USLE, MUSLE, RUSLE). A partir dels resultats obtinguts, cal plantejar les estratègies de protecció més adients.