pirita f.

Mineral de la classe dels sulfurs de fórmula FeS₂, amb una estructura cristal·lina que depèn de les condicions de formació. Es troba en jaciments de sulfurs, és un component minoritari en algunes roques i es troba en sòls saturats d’aigua en condicions fortament reductores (estuaris, deltes i manglars), així com en alguns jaciments de carbó. L’explotació minera en àrees mineralitzades amb sulfurs metàl·lics d’interès (coure, plom, zinc), o la mineria de carbó a cel obert, generen runams amb continguts alts de pirita que, per oxidació, sovint biocatalizada per bacteris (i en absència de carbonat de calci, CaCO₃), pot generar una acidificació forta (pH < 3). L’oxidació de la pirita en runams de carbó pot provocar incendis.