pisòlit m.

Partícula generalment esferoidal d’origen inorgànic; de mida superior a 2 mm; caracteritzada per una laminació interna concèntrica. Es pot extreure intacta de l’horitzó en el qual es troba i, en estat sec, no es pot trencar entre els dits.
Poden ser de diversa naturalesa: 1) de carbonat de calci, la formació pot estar associada a arrels en horitzons petrocàlcics; 2) d’òxids de ferro i manganès, que es poden haver format a la zona d’oscil·lació d’una capa freàtica actual o del passat; i 3) goethita i/o hematita en un horitzó petroplíntic, a vegades cimentats; entre d’altres. Quan la seva mida és inferior a 2 mm de diàmetre s’anomena oòlit.