Planosol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen una diferència textural abrupta el límit superior de la qual es troba dins dels primers 100 cm i directament per sobre o per sota una capa de 5 cm o més de gruix que té propietats estàgniques i condicions reductores durant algun període de l’any a la capa de colors redoximòrfics, que i no presenten altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant del GSR Planosol (WRB 2014).

     Les principals característiques són: tenir un horitzó superior de color clar i textura relativament grossa (llimosa o franca), que mostra signes de saturació periòdica per aigua; possible diferenciació de material àlbic i presència freqüent d’un horitzó àrgic; estan mal airejats. La seqüència d’horitzons resultant pot ser A E Btg (amb propietats estàgniques) C; o bé A Eg (material àlbic) Btg (color estàgnic) C; o bé A 2Bg (amb propietats estàgniques) 2C; o bé A Eg (material àlbic), 2Bg (amb propietats estàgniques) 2C. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Reductic, Thionic, Fragic, Leptic, Fòlic, Histic, Gleyic, Fluvic, Vertic, Calcic, Dystric, Eutric entre d’altres).

Gènesi. La diferència textural abrupta pot tenir diverses causes que poden actuar conjuntament: 1) estratificació geològica de material sorrenc o llimós sobre capes argiloses; 2) pèrdua d’argila dispersa dels horitzons superiors, mobilitzada lateralment, al llarg del vessant; 3) pèrdua d’argila dels horitzons superiors per erosió selectiva; 4) il·luviació d’argila; 5) ferròlisi (destrucció d’argila). La presència de l’horitzó argilós, poc permeable, condiciona el funcionament hídric del sòl, de manera que l’aigua s’estanca i es crea una capa d’aigua estancada temporal. Es formen principalment en zones de clima amb estacions molt contrastades; material originari format per dipòsits al·luvials i col·luvials, argilós, en planes i en relleus molt antics. Alguns planosols, a causa d’un canvi a un clima més humit, es poden haver desenvolupat a partir de Solonetz fortament rentats i que estan acidificats com a mínim a la part superior. En alguns sistemes de classificació alguns planosols corresponen a Solod.

Ús i maneig. Grup de sòls amb una vegetació de praderia o de sabana. S’utilitzen per a pastures extensives; al sud-est d’Àsia es cultiva arròs pluvial (sense que s’hagi arribat a desenvolupar un horitzó antràqüic, ni un horitzó hidràgric, cosa que els diferencia dels Antrosol); a les zones temperades es conrea blat i remolatxa sucrera amb rendiments baixos. Si fa falta reg, la morfologia del perfil no fa recomanable anivellar el sòl per a regar per inundació, ja que podria quedar en superfície l’horitzó argilós, que té unes característiques molt desfavorables; per contra, és recomanable utilitzar reg localitzat i plantar en cavallons (d’uns 30-50 cm d’alçada), per tal que les arrels tinguin prou volum de sòl explorable abans d’arribar a la fondària a la qual es troba el contacte textural abrupte, com es fa a l’Alentejo (Portugal). Poden presentar problemes de toxicitat per alumini (p. e., Thionic Planosol, Dystric Planosol).

Classificació. Grup de sòls de referència de WRB (2016). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments taxonòmics són: 1) presentar una diferència textural abrupta dins dels 100 cm des de la superfície del sòl; 2) directament per sobre o per sota del límit textural han de presentar propietats estàgniques, amb més d’un 50 % de la superfície ocupada per taques de colors d’oxidoreducció (si l’horitzó que està a sobre només presenta colors de reducció, llavors té material àlbic); i 3) condicions reductores a la gran part del sòl, amb els colors de reducció durant alguna època de l’any; i, a més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors.

     A ST (2014) s’inclouen dins dels grups Albaqualf, Albaquult i Argialbolls.