plataforma f.

Tret fisiogràfic que consisteix en una superfície morfològicament pràcticament plana o amb molt poc pendent, elevada, de gran extensió, recoberta per un material consistent que frena els processos erosius (p. e., una roca calcària coherent, horitzó petrocàlcic, horitzó petroplíntic, duripan, etc.).
Les característiques dels vessants que delimiten la plataforma (pendent i morfologia) depenen de la naturalesa dels materials subjacents i de l’activitat de la xarxa de drenatge. Es diferencien:
1) plataformes estructurals, que tenen el seu origen en una seqüència sedimentària d’estrats horitzontals o subhoritzontals, que ha estat erosionada pels corrents d’aigua fins que ha aflorat un substrat resistent a l’erosió (p. e., una roca calcària coherent), de manera que la forma s’estabilitza; en aquestes plataformes es poden formar en una primera etapa Entisols (ST) o Leptosols (WRB);
2) plataformes residuals, que es poden formar a partir de vessants suaus o de superfícies en glacis, la coberta del qual estigui formada per sòls que hagin estat fortament cimentats (horitzó petrocàlcic, horitzó petroplíntic, contacte petrofèrric, cuirassa ferruginosa o altres, segons l’àmbit geogràfic). Per encaixament de la xarxa de drenatge, es pot haver produït una inversió de relleu, i ha quedat en una posició elevada la superfície resistent que constitueixen la plataforma.
En una plataforma, l’encaixament de la xarxa de drenatge a favor de línies de menys resistència del material de cobertura pot donar lloc a una subdivisió de la mateixa en superfícies de menys extensió que reben diverses denominacions.