Plinthosol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó plíntic, petroplíntic o pisoplíntic el límit superior del qual es troba dins dels primers 50 cm; o bé tenen un horitzó plíntic el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm i directament sobre o sota del seu límit superior té una capa amb propietats estàgniques i condicions reductores durant alguna època de l’any; i no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant del GSR Plinthosol (WRB 2014). Les principals característiques són: el perfil pot ser de tipus Ah Bv C, o bé Ah BvC C, o bé Ah Bvm C; l’horitzó Ah pot tenir una textura més grossa que el Bv; el Bv presenta un fort enriquiment d’oxihidròxids de Fe ben cristal·litzats (de vegades també òxids de Mn), que poden actuar com a materials cimentants, de nòduls i concrecions, o patrons laminars, poligonals o reticulars característics, que acostumen a presentar zones de color vermell fosc d’òxids de ferro envoltades de zones blanques, que poden consistir en òxids de Al i/o caolinita o estar descolorides (plintita); en sòls permanentment humits, la plintita és ferma o molt ferma, tot i que es pot tallar amb el ganivet, mentre que quan està seca és dura; en algunes situacions, el perfil presenta una capa cimentada contínua, de vegades fragmentada. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Petric, Pisoplintic, Gibbisic, Estagnic, Folic, Histic, Mollic, Umbric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. La formació de la plintita està lligada a superfícies molt antigues, en zones planes o en vessants amb pendents suaus i amb capa freàtica fluctuant o estancament d’aigües superficials per mal drenatge. La presència de plintita s’associa a boscos humits ombròfils, mentre que les petroplintites i els sòls amb pisòlits són més freqüents en boscos amb alternança de períodes secs i humits, clars o en sabana.

     Es formen principalment a partir de roques màfiques, més que de roques àcides, ja que es requereix que hi hagi prou ferro, ja sia per haver estat segregat a partir del material originari després de processos de meteorització molt intensa (acumulació relativa) o bé per haver estat aportat per aigües freàtiques procedents de sòls adjacents (acumulació absoluta).

     Els principals processos que hi han tingut lloc són: meteorització molt intensa, rentatge, processos redox, mobilització i acumulació de ferro que resulta en una acreció d’òxids de ferro, neoformació de minerals d’argila de tipus 1:1 (caolinita), formació de gibbsita, quars i altres productes. Els patrons de colors característics d’horitzó Bv són el resultat de fases successives d’oxidació i reducció amb redistribució de ferro. La plintita que constitueix l’horitzó Bv, quan és sotmesa de forma repetida a processos alternants d’humectació-dessecació o causa d’un canvi climàtic a un clima més sec, pot endurir-se de forma irreversible, originant a una capa amb concrecions o nòduls durs (horitzó pisoplíntic) o a una capa cimentada, dura (horitzó petroplíntic). Aquest horitzó pot haver constituït un element resistent a l’erosió i haver donat origen a una inversió de relleu, de manera que actualment pot ocupar la part superior d’una plataforma o posicions elevades del relleu.

Ús i maneig. L’horitzó plíntic dificulta el moviment de l’aigua i la penetració de les arrels, i existeix el risc que s’endureixi (p. e., si baixa el nivell de la capa freàtica). Presenten considerables problemes de maneig per la seva baixa fertilitat natural, inundació de les terres baixes i sequera en altres àrees; i una escassa profunditat efectiva allà on hi hagi petroplintita. L’ús queda restringit sovint a pastures extensives i el drenatge no és recomanable pel risc d’enduriment. S’exploten per a l’extracció de ferro, manganès o alumini i com a material de construcció.

Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) tenir un horitzó plíntic, petroplíntic o pisoplíntic el límit superior del qual es troba dins dels primers 50 cm; o bé 2) tenir un horitzó plíntic el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm i directament sobre o sota del seu límit superior té una capa de com a mínim 10 cm de gruix amb propietats estàgniques en la qual les àrees de colors reductimorfs i les de colors oximorfs ocupen com a mínim el 50 % de l’àrea total de la capa; i condicions reductores durant algun període de l’any. A més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. La grafia recomanada per WRB és Plinthosol.

     A ST (2014) s’inclouen dins l’ordre Oxisol (Plinthaquox); Ultisol (Plinthaquults, Plinthohumults, Plinthudults, Plinthustults) i Alfisol (Plinthaqualfs, Plinthoxeralfs, Plinthustalfs). El terme laterita amb el qual se’ls denominava en classificacions antigues ha caigut en desús, ja que resulta excessivament imprecís.