plintita f.

Material format per acumulació i acreció d’òxids de ferro, amb minerals d’argila de tipus 1:1 (caolinita), quars i altres productes (gibbsita); és molt pobre en matèria orgànica o no en té.
És el resultat d’una meteorització molt intensa en climes tropicals humits, principalment a partir de roques màfiques, més que de roques àcides. És necessari que hi hagi prou ferro, ja sia segregat del material originari durant la meteorització o aportat per aigües freàtiques procedents de sòls adjacents. Es forma en àrees de pendents suaus amb fluctuació de la capa freàtica o estancament d’aigües superficials per mal drenatge. Generalment presenta taques de color vermell fosc d’òxids de ferro i zones blanques que poden consistir en òxids de Al i/o caolinita o estar decolorades, que formen disposicions poligonals o reticulars, resultants de fases successives d’oxidació i reducció amb redistribució de ferro.
En sòls permanentment humits és ferma o molt ferma, però es pot tallar amb el ganivet, mentre que és dura quan està seca. Sotmesa de forma repetida a processos alternants d’humectació-dessecació, canvia irreversiblement a una capa cimentada amb concrecions o nòduls durs o una capa dura (petroplintita, que no es disgrega a submergir-la en aigua). Un canvi climàtic a clima més sec pot haver provocat la cimentació de plintita.
La plintita es troba generalment en el tròpic humit amb selva tropical, mentre que la petroplintita es presenta en boscos secs i sabana. Pot ser un component de diversos horitzons de ST (2014): epipèdons i endopèdons (càmbic, argílic i òxic); i de l’horitzó plíntic (WRB 2016). Correspon al que es denominava laterita, terme en desús perquè era excessivament imprecís.