Podzol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó espòdic el límit superior del qual es troba dins dels primers 200 cm; i no presenten altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben a la clau davant del GSR Podzol (p. e., l’absència d’un horitzó antroedafogènic de molt gruix els diferencia de l’Antrosol (Spodic); l’absència d’un horitzó criic els diferencia del Spodic Cryosol; l’absència de propietats gleiques i condicions reductores a menys de 40 cm dels diferencia del Spodic Gleysol) (WRB 2014). Les principals característiques són: sòls molt àcids, amb valors de pH de 3,5 a 4,5 en els horitzons de superfície, la relació C/N és de 25 o més, que indica una activitat biològica baixa; de textura més aviat sorrenca, per la qual cosa la capacitat de retenció d’aigua és de moderada a baixa; en general ben drenats (excepte els Stagnic Podzol). Poden tenir un perfil de tipus O Ah [Bh Bhs Bs] C; horitzons B il·luvials d’acumulació d’humus i/o sesquiòxids de Fe i compostos de Al; freqüentment presenten materials àlbics i un perfil de tipus O Ah E [Bh Bhs Bs] C. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Ortsteinic, Carbic, Rustic, Albic, Entic, Gleyic, Andic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Grup de sòls que són el resultat de processos de podzolització. Es formen en mitjans molt freds (zona boreal) a partir de roques amb baix contingut en cations bàsics; en mitjans temperats-humits a partir de roques filtrants de naturalesa quarsosa (p. e., gresos); i en ambients tropicals amb elevada pluviositat. La formació de l’horitzó espòdic consisteix en el moviment descendent de substàncies orgàniques al sòl, sovint juntament amb complexos organominerals de Al i Fe i la seva posterior acumulació en profunditat. El Al i Fe procedeixen de la meteorització dels silicats, la matèria orgànica que forma part dels complexos està constituïda, principalment, per compostos húmics de baix pes molecular. S’han proposat diverses teories per a explicar la podzolització.

Ús i maneig. Grup de sòls que en zones boreals tenen un ús forestal per a fabricació de paper i fusta. En clima atlàntic humit aporten paisatges de landa, caracteritzada per una formació vegetal arbustiva, tancada, sovint espinosa, amb predomini de brucs (ericàcies) com Calluna vulgaris (L.) Hull (bruguerola), Erica cinerea L. (bruc), Vaccinium myrtillus L. (nadiu), algunes lleguminoses espinoses com la gatosa (Ulex europaeus L.), entre d’altres. El contingut de nutrients és molt baix, de manera que són sòls molt poc fèrtils que, quan es volen utilitzar per a l’agricultura, requereixen ser encalcinats per a evitar la toxicitat per alumini i fertilització i, de vegades, reg.

Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) tenir un horitzó espòdic el límit superior del qual es troba dins dels primers 200 cm; i 2) a més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. La grafia recomanada per WRB és Podzol.

     A ST (2014) s’inclouen dins l’ordre Espodosol.