podzolització f.

Procés edafogènic que consisteix en la mobilització de compostos orgànics i ions metàl·lics (Al i/o Fe) en forma de complexos o quelats organometàl·lics insaturats, i la seva translocació des dels horitzons superficials (queluviació) a capes més profundes del sòl, on se’n produeix la precipitació (quiluviació).
La precipitació dels complexos organometàl·lics es produeix a conseqüència de la captació d’ions metàl·lics durant la translocació i, com a conseqüència, disminueix la relació C/metall i el complex se satura i precipita; i/o per acció dels microorganismes del sòl que mineralitzen el component orgànic del complex i, en disminuir la relació C/metall el complex precipita. Es crea gradualment una discontinuïtat en el perfil del sòl respecte al contingut de matèria orgànica, Al i/o Fe, que es tradueix en una coloració característica fosca o rogenca, en funció de la riquesa en humus-Al o oxihidròxids de Fe. El resultat és la formació d’un horitzó il·luvial, Bhs (horitzó espòdic, que pot presentar una diferenciació en capes amb elevat contingut de matèria orgànica i color fosc, Bh; o amb alts continguts de sesquiòxids i colors de taronja a vermellós, Bs. Les substàncies il·luviades creen revestiments sobre les superfícies dels grans de sorra, agregats o a l’interior dels buits, podent arribar a generar processos de cimentació (horitzó plàcic). Molt freqüentment, quan la intensitat del procés és alta, sobre l’horitzó espòdic es reconeix visualment un horitzó eluvial blanquinós, un endopèdon àlbic (ST 2014) o material àlbic (WRB 2016).
Perquè tingui lloc el procés de podzolització es requereix la presència de restes orgàniques vegetals, que en descomposar-se alliberen compostos orgànics solubles, àcids i amb poder complexant (àcids orgànics de baix pes molecular); una taxa de meteorització baixa; i/o un material originari amb un contingut d’ions metàl·lics baix, ja que un alliberament significatiu d’alumini i ferro provocaria la saturació i precipitació dels complexos organometàl·lics en superfície (criptopodzolització).
Els ambients més favorables perquè tingui lloc la podzolització són: clima molt fred (zones de taigà amb boscos boreals), elevada pluviositat i sòls amb una permeabilitat elevada; medis àcids (pH inferior a 4,5). En climes temperats o tropicals humits cal un material originari constituït per roques riques en quars, permeables (p. e., gresos).
El resultat del procés és la formació de sòls del GSR podzol (WRB) o de l’ordre Espodosol (ST).