poliedre de coordinació c. nom. m.

En una espècie mineral determinada, figura geomètrica imaginària que sorgeix quan s’ordenen els àtoms, ions de signe contrari o molècules al voltant d’un àtom o ió central. L’edifici pot ser un triangle, quan els centres dels tres anions que envolten el catió es troben en un pla (p. e., [CO₃]²⁻); un tetraedre quan tres àtoms es troben en un pla i el tercer fora (p. e., [SiO₄]⁴⁻); un octaedre, quan quatre cations es troben en un pla i hi ha un anió a un costat i altre d’aquest pla (p. e, Na⁺Cl⁻). El nombre d’àtoms, ions de signe contrari o molècules que un àtom o ió central manté com a veïns propers en un cristall, es denomina nombre de coordinació.