polígons de tundra c. nom. m. pl.

Xarxa poligonal que es presenta en superfícies de tundra. Els polígons tenen el seu origen en les esquerdes que es formen per contracció tèrmica durant la forta congelació a l’hivern, cosa que provoca la divisió del sòl en blocs poligonals de dimensions decamètriques. Durant el desglaç, les esquerdes s’omplen d’aigua i fang. L’aigua en contacte amb el permafrost subjacent es congela i, quan augmenta de volum, àmplia la ranura. Les falques de gel que es formen a l’hivern a les esquerdes són verticals i profundes. A l’estiu, els processos de crioturbació o el vent fan que s’acumulin a les esquerdes materials fins, cosa que permet la instal·lació de vegetació, que destaca els costats dels polígons.