polipèdon m.

Conjunt d’isopèdons contigus símils (ST), les propietats dels quals varien dins d’intervals estrets.
Els seus límits venen definits per una superfície sense sòl (roca o cos d’aigua) o per l’aparició de pèdons de característiques significativament diferents, generalment amb una transició gradual entre polipèdons contigus. Constitueix la unitat cartogràfica de sòls més petita (de com a mínim d’un metre quadrat), que només resultaria representable en un mapa a escala molt detallada. Pot contenir inclusions de pèdons que, per la seva poca extensió, no resulten representables, i que poden ser de sòls símils o de sòls dissímils. Cada polipèdon es pot classificar a escala de sèrie de sòl.