polpa de remolatxa c. nom. f.

Subproducte de l’extracció del sucre blanc de la remolatxa sucrera (Beta vulgaris).
Per procedir a l’extracció del sucre amb aigua, les remolatxes es tallen en tires anomenades cossettes. L’aigua es prepara mitjançant un procés de sulfitació amb gas sulfurós i la cossetta esgotada després de l’extracció del sucre s’anomena polpa.
La polpa és un material suau, esponjós, que absorbeix fàcilment gran quantitat d’humitat. La polpa extreta té un contingut en matèria seca del 20 al 25 %, per la qual cosa es procedeix a la seva deshidratació per mitjà de processos de premsat i assecatge, després dels quals passa a contenir un 88-90 % de matèria seca, i és una bona font de sofre. Per a la seva comercialització es pot granular en boletes (en. pellets).
El suc ensucrat extret de les cossettes és àcid i conté impureses. Per depurar-lo i proporcionar-li un valor de pH adequat, es tracta amb abeurada de calç i anhídrid carbònic i, després de la separació, s’obté un altre subproducte, uns fangs que, un cop filtrats, rentats i deshidratats, constitueixen les escumes de sucreria que, per la seva riquesa en calci, es comercialitzen com a esmena per a la correcció de l’acidesa dels sòls; mentre que la polpa es pot utilitzar com a fems, pel seu contingut elevat en matèria orgànica i en biofertilitzants.