potencial d’erosió hídrica c. nom. m. sigla PEH

Valor numèric que descriu l’erosionabilitat inherent d’un sòl enfront de l’erosió laminar i per xaragalls. Expressa la relació entre la pèrdua potencial mitjana de sòl (A) i la pèrdua de sòl tolerable (T).
Depèn de l’erosivitat de la pluja, l’erosionabilitat del sòl i la longitud i pendent del vessant. Es veu influenciada per la infiltració, l’estabilitat de l’estructura i la susceptibilitat al segellat del sòl. És independent de la coberta vegetal i de les estructures de control de l’escolament superficial.
A l’USLE es calcula per a cada element de l’edafopaisatge i unitat cartogràfica, amb el supòsit que el sòl està nu. S’expressa amb l’equació següent:

     EI = R × K × L × S / T
R és l’erosivitat de la pluja; K és l’erosionabilitat del sòl; L és el factor de longitud del vessant; S és el factor de pendent del vessant;T és el valor assignat a la pèrdua de sòl tolerable.
El Department of Environment, Water and Natural Resources del Govern d’Austràlia del Sud ha establert les set classes següents de potencial d’erosió hídrica: 1) classe E1, baix, no requereix pràctiques de maneig específiques; 2) classe E2, moderadament baix, cal millorar les característiques de la part superior del sòl; 3) classe E3, moderat, calen treballs d’enginyeria, si es conrea (p. ex., la construcció de terrasses a nivell); 4) classe E4, moderadament alt, semiconreable; 5) classe E5, alt, no conreable; 6) classe E6, molt alt, no conreable; 7) classe E7, extrem, improductiu; 8) classe EX, no aplicable.
En un mapa només resulta possible una representació simplificada del potencial d’erosió hídrica, atès que, per l’escala del mapa a la qual s’acostumen a publicar aquests treballs, a cada unitat cartogràfica hi haurà diversos elements del paisatge i un interval gran de valors de PEH, de manera que el mapa resultant serà un mapa coroplet, en el qual a cada unitat cartogràfica se li assigna només la classe de PEH que hi predomina.