potencial productiu c. nom. m.

Capacitat de les terres per a la producció agrícola. Determina les possibilitats d’establir una agricultura productiva, amb els menors riscos i el menor impacte ambiental, si s’apliquen criteris de sostenibilitat.
La informació sobre el potencial productiu de les unitats de sòls d’un territori permet establir el mapa del potencial productiu, en el qual s’estableix una zonificació agroecològica, els elements essencials del qual són: la unitat de sòls, el règim de temperatura i el període de creixement. S’elabora a partir de bases de dades i amb ajut de sistemes d’informació geogràfica, que permeten actualitzacions periòdiques. El seu nivell de detall dependrà de l’escala emprada.
A nivell detallat d’una explotació agrícola, la determinació del potencial productiu d’una terra es basa en: 1) el coneixement botànic, fisiològic i ecològic de les plantes; 2) en les característiques edafo-climàtiques de les unitats de sòls.
El potencial productiu està relacionat amb la forma de tinença de la terra. En regions en les quals una hacienda de gran extensió, amb activitats ramaderes i cerealistes en terres amb un potencial productiu alt ha estat dividida i ha passat a un sistema d’ejidos autogestionats, amb un ús comunitari de les terres, el canvi de sistema de tinència de les terres ha comportat una intensificació de l’ús, amb un maneig que a la llarga ha estat insostenible per haver provocat una pèrdua de potencial productiu, degut a la degradació dels sòls per esgotament de nutrients i per erosió del sòl.