procés d’haploïdització c. nom. m.

Procés pel qual no s’arriben a diferenciar horitzons en un sòl o se’n destrueixen els existents a causa de la barreja de materials per processos d’edafoturbació. Per exemple, en els vertisols, per expansió i retracció dels minerals d’argila (argil·loturbació); en els horitzons argílics o àrgics per acció de la fauna, que pot provocar una homogeneïtzació si es fragmenten i barregen els revestiments d’argila (bioturbació).