procés de rentatge¹ c. nom. m.

Terme genèric, poc precís, que s’utilitza per a referir-se a un conjunt de processos edafogènics consistents en la mobilització selectivaper l’aigua de percolació de components solubles (inorgànics o orgànics, en forma de cations, anions o molècules). Es diferencien: 1) processos de rentatge que comporten una pèrdua progressiva de components d’un horitzó, per a acumular-se a més profunditat dins del sòl mateix, cosa que es produeix en sòls amb règim d’humitat no percolant; en aquest cas és més precís utilitzar els termes translocació o il·luviació, i 2) processos de rentatge que comporten una pèrdua de components per la base del sòl amb l’aigua de drenatge, cosa que es produeix en sòls amb règim d’humitat percolant. Segons el component afectat s’utilitzen els termes: descarbonatació, descalcificació, dessilicació, queluviació, entre altres.