productivitat de la terra c. nom. f.

Segons Charles E. Kellog (1961), qualitat d’un sòl, que sintetitza el seu potencial per produir un determinat cultiu o una seqüència de cultius amb un conjunt definit de pràctiques de maneig. Es mesura en termes de productes en relació amb les entrades, per a una classe de sòl, amb un sistema de maneig definit físicament.
Les relacions directes existents entre els recursos de les terres (característiques dels sòls, disponibilitat o excés d’aigua, aportació de nutrients) i el tipus i la intensitat de les pràctiques de maneig determinen la resposta del creixement dels cultius i, per tant, la productivitat.