propietats fràgiques c. nom. f. pl.

A ST (2014), essencialment fan referència a les propietats d’un fragipan, si bé no arriben a complir els requisits de gruix ni de volum. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau. Les principals característiques són: 1) mostren evidències d’edafogènesi (argila orientades, o trets redoximòrfics a la matriu o a les cares dels agregats; o estructura edàfica de forta a moderada; o revestiments de materials àlbics; 2) fragments de 5 a 10 cm de diàmetre que, secs a l’aire, es disgreguen quan se submergeixen en aigua; 3) classe de resistència a la ruptura ferma o molt ferma i trencadissa amb una humitat propera a la capacitat de camp; i 4) restringeix el pas de les arrels amb una humitat propera a la capacitat de camp. Es presenten en horitzons subsuperficials excepte si el sòl està truncat.
A WRB (2016) es defineix l’horitzó fràgic.