prospecció de sòls en xarxa c. nom. f.

Mètode de treball de camp encaminada a obtenir informació de sòls de forma sistemàtica, fet que implica que els llocs d’observació se situen separats regularment per formar una xarxa quadrada o rectangular sobre l’àrea que cal prospectar.
Aquest tipus de prospecció és adequada per a les finalitats següents: 1) per a mapes detallats l’execució dels quals requereixi una densitat d’observacions elevada en una zona on la fotointerpretació tingui poca utilitat, especialment si és plana; 2) per a boscos densos i aiguamolls, on la fotointerpretació resulta de poca utilitat; 3) per cartografiar sòls o propietats de baixa previsibilitat, amb un model de distribució molt complex i fins i tot a l’atzar (p. ex., en sòls contaminats); 4) per a regions en les quals no es disposa de fotografies aèries, i 5) per a l’agricultura de precisió.
Aquest mètode té com a avantatges que permet un major rigor estadístic i l’aplicació de mètodes estadístics i geoestadístics per estimar la variabilitat. A més, la presa de mostres es pot dur a terme amb personal amb poca experiència que, auxiliat per un GPS, pot situar amb precisió els llocs de mostreig.
El principal inconvenient és que pot dur a realitzar observacions en punts de la xarxa que no tenen cap significació, fet que allarga i encareix innecessàriament la prospecció. També cal tenir en compte que, si, a més de mostrejar, s’han de realitzar descripcions, cal personal especialitzat.