prospecció de sòls lliure c. nom. f.

Mètode de treball de camp encaminat a obtenir informació de sòls amb escandalls i sondejos a llocs elegits lliurement per la persona que realitza la prospecció, basant-se en alguna pressuposició lògica, com poden ser els principis generals de l’edafogènesi (influència dels factors de formació). Els llocs per prospectar generalment estan irregularment distribuïts i se situen amb l’ajuda d’un reconeixement previ de la zona, la fotointerpretació, la teledetecció i l’anàlisi digital del terreny. Aquest mètode permet disminuir el nombre de punts per prospectar.
Requereix personal amb experiència en prospecció i cartografia de sòls, ja que cal comprendre el medi i la seva influència en l’edafogènesi per anar elaborant un model de distribució dels sòls, que s’anirà perfeccionant al llarg del treball de camp.
És el mètode de treball més utilitzat en cartografia clàssica de sòls. S’utilitza per a cartografies des d’un nivell d’intensitat alt (escala 1:10.000) fins a semidetallat (escala 1:50.000).