purí m.

Subproducte líquid format per la barreja d’excrements, orins d’animals i aigua. La composició és molt variable i depèn del tipus d’animals i sistema de maneig. És ric en nitrogen i potassi, i pobre en fòsfor. És més ric en nitrogen i més actiu que les dejeccions sòlides. Té un valor agronòmic elevat.
S’emmagatzema en una fossa especial, segellada per evitar infiltracions i recoberta per evitar l’evaporació, pèrdues de nitrogen per volatilització amoniacal i les males olors. Prèviament a la seva utilització, s’haurà de procedir a la seva anàlisi; per a la presa de mostres s’ha de remoure el líquid a la fossa per homogeneïtzar el líquid.
Per a la seva aplicació al sòl s’ha de calcular la dosi, per evitar un excés d’unitats de nitrogen, el que provocaria: 1) en el cultiu: desequilibris nutricionals, per exemple, en cereals, un creixement excessiu de la tija, la qual cosa augmenta el risc d’ajagut; 2) en el medi ambient: si els purins percolen i el N-NO₃ passa a un altre compartiment ambiental (capa freàtica o cos d’aigua superficial) pot provocar una contaminació difusa.
En cereals, el millor moment per a la seva aplicació és a finals d’hivern i principis de primavera, quan el creixement és important i els requeriments en nitrogen són alts.
En plantes farratgeres (gramínies vivaces) s’aplica en cobertora: 1) a principis de l’hivern, per a plantes que creixin a l’hivern (Festuca arundinacea Scheb; Dactylis glomerata L. ; Phalaris tuberosa L.); 2) a la fi de l’hivern o a el principi de la primavera, per plantes que creixen a la primavera - estiu, just abans que la vegetació s’activi (Chloris gayana Khunth; Paspalum dilatatum (Poir.) Cost.; Pennisetum purpureum).
En praderies s’ha d’evitar aplicar-lo en períodes secs, perquè no s’adhereixi a les plantes. Per evitar riscos sanitaris, s’han de respectar els terminis mínims entre una aplicació i l’aprofitament com pastura o farratge.
A Espanya, des de gener de 1991, està prohibit aplicar purins amb adobadores centrífugues de plat o ventall. S’han d’emprar dispositius que deixen caure els purins prop de la superfície del sòl a dojo o bé l’enterrin.