qualificador m.

Terme utilitzat per expressar característiques d’un sòl en un segon nivell de classificació de la Base de referència mundial del recurs sòl (WRB). El qualificador s’afegeix al nom del grup de sòls de referència (GSR). Els qualificadors se subdivideixen en dos grups:
1) qualificadors principals o del grup I, jerarquitzats i que expressen característiques típicament associades amb el GSR i que resulten més significatius per a la seva caracterització, així com per intergradar a altres GSR; la WRB indica que s’han d’escriure davant del nom del GSR, sense parèntesis ni comes entre ells, de dreta a esquerra per ordre d’importància, de manera que el qualificador més important sigui l’immediat al nom del GSR;
2) qualificadors suplementaris o del grup II, no jerarquitzats i que permeten expressar alguns detalls de les característiques del sòl; s’han d’escriure entre parèntesis darrere del nom del GSR, per ordre alfabètic i separats per comes entre ells.
Hi ha qualificadors redundants (Èutric i Càlcic), que no s’han d’utilitzar al mateix temps; i qualificadors mútuament excloents (Dístric / Èutric), que en el llistat de qualificadors figuren separats per una barra), però que si es refereixen a diferents profunditats, es poden aplicar amb els especificadors respectius (p. e., Epidístric i Endoèutric). A més d’aquestes normes de nomenclatura, la WRB indica que tant el nom del GSR com els qualificadors s’han d’escriure amb la primera lletra en majúscula i no s’han d’adaptar a la llengua de treball, per facilitar l’intercanvi d’informació en l’àmbit internacional. P. e., Albic Endostagnic Luvisol (Cutanic, Differentic). No obstant això, la pràctica corrent en català ha estat la de catalanitzar el nom dels qualificadors, per això en aquest Diccionari s’indica en cada cas la grafia recomanada per WRB. Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de WRB.