quars m.

Espècie mineral, òxid de silici, de fórmula química SiO₂. Les unions Si-O, amb el Si envoltat de quatre O dona lloc a un poliedre de coordinació que és un tetraedre de sílice, amb quatre càrregues negatives que es neutralitzen per polimerització de políedres idèntics, en les tres dimensions de l’espai, com en els tectosilicats. Alguns autors inclouen el quars entre els òxids, mentre que altres ho fan en els tectosilicats.
Es forma com a producte d’una cristal·lització magmàtica a temperatures relativament baixes. El quars d’elevada temperatura (870 a 570 °C) és el quars β, mentre que el quars format per sota de 570 °C és el quars α. El quars és el mineral més abundant en l’escorça terrestre, darrere dels feldespats. L’enllaç covalent Si-O li confereix una elevada resistència a la meteorització, fet que el fa majoritari en la fracció sorra dels sòls. És molt poc soluble; la seva densitat és de 2650 kg m³; la seva duresa és de 7 en l’escala de Mohs, de manera que no es pot ratllar amb l’acer; és incolor i totalment transparent, amb diferents coloracions segons les impureses que contingui: ametista (violeta), o quars rosa. També apareix en filons, quars filonià. Hi ha tres minerals polimorfs de composició SiO₂: quars, tridimita i cristobalita.