queluviació f.

Procés de mobilització selectiva i translocació d’elements al sòl en forma de quelats, en condicions d’acidesa. Aquest procés edafogènic s’inicia amb la hidròlisi dels minerals d’argila a la part superior del sòl, procés en el qual intervé la matèria orgànica degut als seus efectes acidificants i complexants (acidocomplexolisi). L’alumini i ferro que s’alliberen a la meteorització s’uneixen a les molècules orgàniques complexants (àcids carboxílics i àcids fenòlics, fonamentalment), per formar complexos organometàl·lics solubles o pseudosolubles (quelats), cosa que afavoreix la seva mobilització i translocació des dels horitzons eluvials als horitzons d’acumulació (il·luvials), dins el mateix sòl (quiluviació). La precipitació es produeix a la profunditat a la qual el lligant orgànic dels complexos es degrada, ja sia per acció microbiana, o bé en augmentar la relació metall/anió orgànic complexant, durant el procés de translocació. En assolir la relació un valor crític, el complex es fa insoluble i es produeix la precipitació. Altres factors que poden afavorir la precipitació són l’adsorció sobre òxids de Fe i Al anteriorment dipositats, variacions de pH, oxidació de ferro complexat, que passa de ferrós a fèrric, o la polimerització dels compostos orgànics durant la translocació. La magnitud del procés depèn de les característiques del material originari (normalment sorrenc), pobre en ferro i alumini lliures, ja que en cas contrari l’excés de Fe provoca que els complexos organometàl·lics formats a la part superior el sòl precipitin in situ; de la naturalesa de la matèria orgànica; i de la quantitat d’aigua que percola.
Té lloc en sòls permeables, àcids i amb una meteorització química poc intensa; de zones boreals, encara que també es pot produir en substrats sorrencs en mitjans temperat-humits i tropicals-humits.