química del sòl c. nom. f.

Branca de la ciència del sòl sorgida cap al 1850 amb les investigacions dels químics John Thomas Way al Regne Unit i Justus von Liebig a Alemanya. S’ocupa de l’estudi dels components del sòl, de les propietats fisicoquímiques i químiques, i de les reaccions químiques que tenen lloc al sòl, referents, entre altres aspectes, a la meteorització, l’edafogènesi, la nutrició de les plantes, la contaminació i al comportament del sòl.