ranker m.

Terme clàssic utilitzat per a designar sòls de perfil AC o AR, amb un horitzó A ric en matèria orgànica, ben desenvolupat, homogeni, que presenta generalment un límit net amb l’horitzó C o amb la roca consolidada (roques silicatades). Característics de zones de muntanya humides, generalment associats a processos erosiu-acumulatius. En la seva definició original es van diferenciar diversos tipus: ranker d’erosió, ranker alpí, ranker subalpí i ranker atlàntic. En les classificacions actuals poden correspondre als GSR Leptosol i Umbrisol (WRB) i amb l’ordre Entisol (ST).