ranya f.

Geoforma plioquaternària que correspon a una formació detrítica continental, amb fragments de roca poc rodats, fonamentalment de naturalesa quarsítica, empastats en una matriu predominantment argilosa; constitueix un fanglomerat la potència del qual pot arribar a 10 metres. És subhoritzontal o està lleugerament inclinada cap a l’exterior respecte a l’àrea font. La seva gènesi s’associa a processos de desmantellament de les serres del marc erosiu en un ambient climàtic àrid o semiàrid, probablement amb períodes càlid-humits. És el cas de les formacions de ranya de l’oest de la península Ibèrica, que van suportar cicles climàtics subtropicals humits durant l’etapa de formació, al Pliocè i al Quaternari. En les formacions de ranya inicials s’ha encaixat el sistema fluvial actual, que de vegades les ha desconnectat de l’àrea mare, de manera que amb freqüència actuen com a divisòria de conques fluvials. Són formacions molt estables i velles, de manera que els sòls són molt antics, policíclics, amb caràcters heretats i trets actuals.