rascler m.

Conjunt molt divers de formes geològiques de superfície produïdes en diverses roques solubles en aigua (calcària dura, guix, sals més solubles que el guix), que presenten característiques de dissolució. Aquestes microformes, típiques d’un paisatge càrstic, són més o menys profundes (fins i tot de més de 100 cm), generalment paral·leles entre elles, podent diferenciar a favor del pendent de la superfície de la roca canalets, canals, solcs i esquerdes separades per crestes o cavallons rocosos i arestes d’ample mil·limètric, separades entre elles centímetres o metres.