rastrell m.

En conservació de sòls i aigües, element constructiu que actua de barrera física com a dic que s’instal·la transversalment en una llera (canal de desguàs, escorranc o barranc), degudament assentat en el fons del canal i encastat pels extrems als flacs prèviament estabilitzats.
Resulta adequat per a lleres de poca profunditat i pendent, que només porten aigua ocasionalment i amb poc cabal; en altres casos, cal un dic de major consistència. En general, acostuma a ser de material filtrant i, en deixar passar l’aigua a poca velocitat, s’eviten ruptures i augmenta l’estabilitat.
Té com a finalitat la correcció de la llera (disminució del risc d’erosió): s’aconsegueix en frenar la velocitat del flux d’aigua, cosa que fa disminuir el poder erosiu de l’aigua, la capacitat de transport i el dipòsit de part de la càrrega sòlida transportada per l’aigua.
La separació òptima entre dos rastrells consecutius ha de ser tal que la cresta d’un rastrell resulti ser igual al desnivell que hi ha respecte del rastrell immediat d’aigües amunt.
La sedimentació de la càrrega sòlida aigües amunt del rastrell modifica el gradient longitudinal del canal i fa que, en lloc de mantenir-se un pendent uniforme, a la llarga es vagi creant un esglaonament, amb llargs esglaons plans entre rastrells consecutius. El material de rebliment resulta favorable perquè s’hi acabi instal·lant vegetació, que exerceix una funció de contenció permanent.
Si es té el propòsit d’omplir totalment un escorranc o un barranc de poques dimensions, cal construir-hi posteriorment rastrells de retenció addicionals, situats al mig de cada dos rastrells consecutius preexistents.
Segons la seva permanència a la llera, es distingeixen rastrells temporals (entre 3 a 8 anys de durada) i rastrells permanents.
Els rastrells temporals poden ser dels tipus següents: rastrell de retenció, rastrell de brancatge i brolla, rastrell d’una sola fila de pals, rastrell de doble fila de pals, rastrell d’enreixat metàl·lic (tipus en V i tipus amb xarxa suspesa) o rastrell de retenció semipermeable (de pedres sense aglutinant, de troncs o amb taules).
Entre els rastrells permanents hi ha els tipus següents: de maçoneria ordinària, de formigó armat amb sobreeixidor, de terra, amb sobreeixidors laterals, amb embornal i d’embassament.
En alguns casos, el terme rastrell és sinònim de dic, especialment en el cas dels dics temporals.