rastrell d’enreixat metàl·lic c. nom. m.

En conservació de sòls i aigües, rastrell temporal que consisteix en una tela metàl·lica suspesa, col·locada transversalment en una llera i anclada al fons i als flancs de la llera.
L’objectiu és la correcció de la llera (disminució del risc d’erosió): s’aconsegueix en frenar la velocitat del flux d’aigua, cosa que fa disminuir el poder erosiu de l’aigua, la capacitat de transport i el dipòsit de part de la càrrega sòlida transportada per l’aigua.
N’hi ha de diversos tipus: tipus V, tipus amb xarxa suspesa i tipus d’enreixat metàl·lic de cistell fix.