rastrell d’enreixat metàl·lic amb xarxa suspesa c. nom. m.

En conservació de sòls i aigües, rastrell temporal que consta de dos pals i una cistella de tela metàl·lica oberta per la part d’aigües amunt. Cada pal està clavat al cim del flanc de la llera, apartat de la vora, de manera que quedi introduït fins a una profunditat de com a mínim 150 cm. Per augmentar-ne la resistència, el cap de cada pal s’ancora lateralment mitjançant un cable de filferro a un dispositiu d’amarratge (un tronc enterrat). Del cap d’un dels pals a l’altre s’estén una filada de cable. Es cus al cable una tela metàl·lica i aquesta a una altra per arribar a formar una cistella que tapissa el fons i els flancs de la llera; s’assegura a la part alta dels flancs mitjançant unes estaques.
L’objectiu és la correcció de la llera (disminució del risc d’erosió): s’aconsegueix en frenar la velocitat del flux d’aigua, cosa que fa disminuir el poder erosiu de l’aigua, la capacitat de transport i el dipòsit de part de la càrrega sòlida transportada per l’aigua.
És adequat per a barrancs d’importància mitjana.