rastrell de doble fila de pals c. nom. m.

En conservació de sòls i aigües, rastrell temporal que es construeix clavant una doble filera de pals de 8 a 10 cm de diàmetre, que poden haver estat prèviament tractats amb creosota i que s’amarren entre ells amb filferro i grapes. Entre les línies de pals es teixeixen transversalment branques amarrades i, en la part d’aigües avall immediata a la fila de pals, es construeix un talús de terra, per esmorteir la sortida de l’aigua.
Permet aconseguir una estructura més estable i més estanca que el d’una sola fila. La durada de l’estructura depèn de la qualitat dels materials utilitzats.
L’objectiu és la correcció de la llera (disminució del risc d’erosió): s’aconsegueix en frenar la velocitat del flux d’aigua, cosa que fa disminuir el poder erosiu de l’aigua, la capacitat de transport i el dipòsit de part de la càrrega sòlida transportada per l’aigua.
Resulta adequat en lleres on el flux de l’aigua és menor de 0,5 m³ s^–1, en barrancs mitjans i, si no es pretén el rebliment de la llera, en barrancs grans.