rastrell de pedra seca c. nom. m.

En conservació de sòls i aigües, rastrell temporal semipermeable, construït amb pedres de bona mida.
L’estructura s’encaixa en rases obertes en els flancs i en el fons del canal. Les pedres es col·loquen acuradament ben ajustades les unes amb les altres, per formar un conjunt o una massa tan compacta com sigui possible. Per tal que es mantingui al seu lloc, el conjunt de pedres s’embolica amb una tela metàl·lica galvanitzada o, si les pedres són petites, s’introdueix en un gabió de tela metàl·lica. Per augmentar l’estabilitat del rastrell, es lliga amb filferros.
El rastrell serveix de barrera de retenció per controlar la velocitat del flux en els trams superiors dels barrancs mitjans, costeruts i amples, en escorrancs acabats de formar o en ramals del barranc principal de menys de 100 m de longitud, sempre que la superfície de la conca de recepció no sigui massa extensa (de 2 a 4 ha).
Tenen una vida útil més llarga i, en general, requereixen menys manteniment que els rastrells de retenció de matolls.