reflectància f.

Propietat física de la superfície del sòl (o d’un altre element) de reflectir la llum. S’expressa mitjançant l’índex de reflectància solar, relació entre la quantitat d’energia radiant reflectida per la superfície respecte a la que hi incideix. Els sòls de colors clars tenen reflectàncies d’entre el 50 i 70 %, mentre que, en els foscos, aquest valor es troba entre un 10 i 30 %. L’ús d’aquesta propietat és d’interès en l’agricultura per a avançar les collites, per a la qual cosa s’usen revestiments amb film de plàstic de colors foscos en zones amb primaveres fredes, ja que absorbeixen més energia. Aquesta propietat s’utilitza en sensors remots i proporciona informació sobre atributs de la part superior del sòl: contingut de matèria orgànica, òxids de ferro, humitat, entre d’altres. En la descripció de sòls en el camp, la reflectància correspon a la lluïssor, que es codifica emprant el sistema Munsell de colors.