règim d’humitat c. nom. m.

El concepte modern de règim d’humitat del sòl va ser introduït pel Soil Survey Staff (1975). Fa referència a la presència o absència d’aigua disponible per a les plantes (a un potencial superior a -1500 kPa) en un determinat gruix del sòl, denominat secció control d’humitat. Per establir el balanç entre la precipitació i l’evapotranspiració s’utilitzen dades climàtiques normalitzades. Els tipus de règims d’humitat establerts es defineixen segons la durada del període de temps en què la secció control d’humitat sòl està humida o està seca al llarg d’un any normal. S’han establert les classes de règims d’humitat següents: àqüic, arídic (tòrrid), xèric, ústic i údic. Amb vista a la classificació, s’han de consultar els criteris establerts per la ST (2014).