règim d’humitat estagnant c. nom. m.

Tipus de règim d’humitat del sòl establert pels autors russos, I. P. Gerasimov i N. A. Glazovskaya (1960), que es correspon a sòls de regions en les quals la precipitació excedeix a l’evapotranspiració i l’excés d’aigua no pot percolar causa de la baixa permeabilitat i mal drenatge. El sòl està saturat d’aigua per aigua durant períodes prolongats (capa freàtica permanent o temporal pròxima a la superfície del sòl). L’anòxia per falta d’oxigen lliure origina processos de reducció i provoca asfíxia radicular. El sòl presenta condicions hidromorfes caracteritzades per propietats estàgniques o propietats gleiques (WRB) o condicions àqüiques amb característiques redoximòrfiques (ST). Correspon amb sòls amb caràcter àqüiques (ST, 2014) i a sòls del GSR Gleysol i Planosol, entre d’altres.