règim d’humitat no percolant c. nom. m.

Tipus de règim d’humitat del sòl establert pels autors russos, I. P. Gerasimov i N. A. Glazovskaya (1960), que es correspon a sòls de regions en les quals la majoria dels anys la precipitació és menor que l’evapotranspiració. El front d’humectació no arriba a travessar íntegrament el perfil del sòl; pot haver-hi processos de translocació de components (en suspensió o en dissolució) des de la part superior del sòl (zona d’eluviació), que van a afegir-se als materials edàfics preexistents a una certa profunditat dins el mateix sòl (zona d’il·luviació. Correspon als règims d’humitat xèric i arídic i, en part, al règim ústic de ST (2014).