remediació ambiental c. nom. f.

Tractament de contaminants (degradació, extracció o immobilització) fins a un nivell acceptable i segur. L’objectiu va més enllà de simplement eliminar la causa de la contaminació, es tracta de protegir les persones i el medi ambient contra possibles danys causats per l’exposició als contaminants.
Abans de planificar una remediació econòmica i eficaç, d’acord amb el RD 9/2005, de 14 de gener (BOE núm. 15 de 18 de gener), s’ha d’aprofundir en la comprensió del comportament del contaminant en el medi i dels processos. Això requereix: 1) un informe preliminar de situació per a cada un dels sòls en els quals es desenvolupi una activitat potencialment contaminant; 2) una caracterització mitjançant mostrejos i anàlisis; 3) avaluació i diagnòstic dels impactes.
La planificació de la remediació implicarà la selecció de les tècniques i processos correctius més adequats i eficients i la redacció del projecte de remediació d’acord amb les normatives ambientals de cada país.
Els mètodes convencionals de remediació poden ser de base física, química o biològica, que es poden utilitzar de forma complementària. Les principals tècniques de remediació disponibles són: l’atenuació natural, i quatre tipus remediació biològica: 1) bioremediació microbiana (bioestimulació i bioacumulació); 2) fitoremediació (dendrorremediació; fitodegradació, fitoextracció, ficorremediació, fitoestabilizació, fitovolalizació, rizodegradació; 3) micorremediació; i 4) bioremediació animal.