rendiment relatiu c. nom. m.

Relació percentual entre la collita obtinguda en assaigs de camp de fertilització (kg ha^–1) amb un determinat maneig, i la collita que s’obtindria amb una aplicació de quantitats adequades de nutrients, establertes a partir d’anàlisis de la fertilitat del sòl i dels requeriments del cultiu, en les mateixes condicions agroecològiques.
Els investigadors del CSIRO (Austràlia) han criticat aquest enfocament pels motius següents: 1) no proporciona una base per a una estimació econòmica de la dosi de fertilitzant enfront dels rendiments absoluts; 2) el rendiment màxim que s’utilitza per establir els rendiments relatius no sol recolzar-se en suficients dades experimentals, sinó que s’estima de forma bastant subjectiva; 3) la relació funcional entre el rendiment i la quantitat de nutrient difereixen d’un lloc a un altre; 4) el càlcul del rendiment relatiu pot produir un biaix estadístic, ja que el rendiment absolut varia àmpliament en una sèrie d’assajos, cosa que pot afectar la línia de regressió calculada per al rendiment relatiu; 5) els tests de significació de les regressions no són vàlids quan els resultats de diversos experiments es combinen per mitjà del rendiment relatiu.