restauració ecològica c. nom. f.

Conjunt d’actuacions destinades a ajudar en la recuperació de la composició, l’estructura, els processos o les funcions naturals d’un ecosistema que ha estat degradat, malmès o destruït, que li permeti aconseguir la integritat o mantenir un nou equilibri dinàmic i autorregulat.
Es pretén potenciar i accelerar els processos naturals de regeneració per arribar a una situació d’equilibri dinàmic en l’ecosistema. En sentit estricte, es refereix a la recuperació de l’ecosistema original o preexistent davant d’una determinada pertorbació.
A l’entrada de rehabilitació es discuteix la problemàtica que presenta el terme restauració, l’ús del qual s’ha generalitzat en molts àmbits, com a restauració ecològica.
La rehabilitació ecològica (en anglès, rehabilitation) es refereix al conjunt de processos que prioritzen la recuperació de les funcions de l’ecosistema, més que la seva composició i estructura, de manera que l’ecosistema pot arribar a una biodiversitat i organització diferents de les prèvies.