Retisol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls de referència introduït a la tercera edició de la WRB. Alguns d’aquests sòls abans (WRB 2008) integraven el GSR Albeluvisol, però els albeluvisol tenien una definició més estreta. d’altra banda, els albeluvisols incloïen sòls caracteritzats per aigua estancada, que ara pertanyen als GSR Stagnosol i Planosol. Els retisols es caracteritzen perquè tenen un horitzó àrgic que té color, el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm, i en el qual penetren interdigitacions de material àlbic a favor d’esquerdes i que es troba en forma d’intercalacions blanquinoses verticals i horitzontals de materials de textura més grossa i de color més clar a les cares i arestes dels agregats (WRB 2014). La part acolorida té molta més argila que les intercalacions. Aquest tipus d’intercalacions s’anomenen propietats rètiques. El perfil pot ser de tipus: Ah E E/Bt Bt C i tenir altres característiques que deriven dels processos complementaris que hi han tingut lloc i que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Fragic, Glossic, Leptic, Folic, Histic, Gleyic, Estagnic, Albic, Skeletic, Dystric, Eutric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR, ni presentar altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR que es troben a la clau davant dels retisols.

Gènesi. Els retisols es poden formar a partir materials no consolidats, tills glacials, materials d’origen lacustre o fluvial o dipòsits eòlics de caràcter llimós (loess), amb carbonat de calci o sense; en planes de regions temperades-humides a boreals (inclouen zones de taigà), amb hiverns freds i estius curts i càlids. De vegades es formen a partir de Calcaric Regosol i de Cambisol en els quals el rentatge del carbonat de calci i una feble acidificació fan possible la translocació d’argila. La dessecació periòdica en sòls de textura franca afavoreix la formació d’esquerdes de contracció que poden ser emplenades per materials àlbics de textura més grossa.

Ús i maneig. Els retisols són sòls de bosc de coníferes. Depenent del tipus de material originari i el grau de meteorització, poden presentar reserves de nutrients de moderades a altes i es poden utilitzar en agricultura. Són susceptibles a segellat i a l’erosió.

Classificació. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) tenir un horitzó àrgic; i 2) interdigitacions de material àlbic de textura més grossa (propietats rètiques) al límit superior; i, a més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic ni propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR. Es poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors.

     A ST (2014) s’inclouen en sòls amb caràcter glòssic, com els Glossaqualf, Glossudalf, entre d’altres.