roca ígnia c. nom. f.

Terme genèric utilitzat per a designar roques que es formen per refredament progressiu i consolidació d’un magma. Un 99 % d’aquestes roques estan formades per vuit elements: O, Si, Al, Fe, Ca, Na, K i Mg, que donen lloc, entre d’altres, a minerals essencials (majoritàriament silicats: quars, feldespats, feldespatoides, moscovita, augita, hornblenda, biotita i olivina), que són els constituents principals de les roques ígnies. Els minerals accessoris poden arribar a representar fins a un 10 %: magnetita, ilmenita i apatita.