roca sedimentària c. nom. f.

Roca exògena formada per la consolidació de sediments per processos de diagènesi i litificació. Hi ha diversos sistemes de classificació, un dels clàssics és el proposat per Robert L. Folk (1974), que es basa en les proporcions relatives de tres components bàsics: component detrític terrigen, o component clàstic, que ha estat aportat des de fora de la conca de sedimentació; component ortoquímic, que s’ha format per precipitació fisicoquímica o bioquímica (processos biogeoquímics) a la mateixa zona de sedimentació durant o immediatament després del dipòsit, sense indicis de transport postdeposicional; i component aloquímic, que s’ha format a la mateixa conca de sedimentació, però que ha sofert un lleu transport dins de la mateixa conca, si bé el seu origen està molt relacionat amb el de la roca en la qual es troba. d’acord amb aquests criteris, les roques sedimentàries es classifiquen en: 1) roques detrítiques, terrígenes o clàstiquesrudites (de mida de gra de 2 a 256 mm: conglomerats i bretxes); les arenites (formades per grans de mida de 2 a 1/16 mm: gresos); i les lutites (mida de gra més petit d’1/16 mm: limolites i argil·lites); 2) no detrítiques, amb menys del 50 % de components terrígens: roques carbonàtiques (calcàries i dolomies); roques evaporítiques (guix, halita, thenardita, mirabilita); roques carbonoses (torbes, lignit, hulla i antracita); roques silícies d’origen sedimentari; roques aluminoferruginoses; i roques fosfatades. Cada tipus de roques té subdivisions i en alguns casos els criteris de classificació no són excloents. Les roques sedimentàries tenen una gran importància en la formació de sòls, per la gran extensió que ocupen en la superfície terrestre.