rotació de cultius c. nom. f.

Mètode d’alternança de les sembres o plantacions en una mateixa parcel·la que pot o no repetir-se cíclicament.
La diversificació de cultius en la rotació presenta avantatges respecte al monocultiu:
1) Des d’un punt de vista agronòmic: els successius cultius tenen requeriments nutricionals diferents i diferent potencial per enriquir el sòl en matèria orgànica (millora de l’estructura del sòl) o en nutrients (fixació de N atmosfèric que queda a disposició del cultiu següent), i també diferents reaccions enfront de les plagues i malalties, que tindran menys incidència. A més, permeten un millor control de les males herbes.
2) Des d’un punt de vista econòmic: es diversifiquen els riscos i es requereixen menys fertilitzants.
3) Des d’un punt de vista mediambiental.
Alguns autors estableixen diferències entre rotació i successió de cultius, en el sentit que la rotació és un sistema més rígid, si s’ha de seguir el mateix ordre any rere any; mentre que en la successió no es manté necessàriament l’ordre, sinó que s’adapta a les demandes del mercat i a restriccions canviants dins la finca.